El Comando Dixan de Iniciativa

Joan Herrera, en el Congreso de los Diputados, pidió protección para uno de los imputados en la Operación Lago (llamada por él "Comando Dixan"). Dijo concretamente: "¿Tiene alguna relevancia para el Gobierno la campaña realizada desde Catalunya exigiendo que, haciendo uso de sus potestades para decidir "con criterios de oportunidad política", denegar la extradición de Mohamed Benaboura que tiene el apoyo de multitud de organizaciones políticas y sociales, de diez ayuntamientos y del Parlament de Catalunya?".

Joan Postigo i Garcia, ilustre diputado de ICV en el Parlamento catalán, promovió el 16 de diciembre de 2004 una proposición no de ley en la que afirmaba:
«L’hivern del 2003 les mobilitzacions més massives de la història recorrien els carrers de pobles i ciutats d’arreu del món per aturar la guerra contra el poble d’Iraq, i posaven contra les cordes els governs que donaven suport a l’atac. Bush provava de justificar la guerra amb unes armes de destrucció massiva que no han existit mai; Aznar, prenent exemple, va decidir provar de justificar el seu suport incondicional a la política de Bush trobant
terroristes islamistes amb armes químiques dins de l’Estat espanyol. Així va començar l’operació Estany,
el 24 de gener del 2003, amb una ràtzia de detencions que van suposar que setze persones entressin a presó
per ordre del jutge de l’Audiència Nacional, el senyor Ruiz Polanco.Les mateixes anàlisis de la policia espanyola van demostrar que el més perillós dels productes intervinguts,de les famoses armes químiques era detergent; per això ben aviat es va batejar el cas popularment com el de “l’escamot Dixan”, mentre tota l’esquerra parlamentària en ple flagel·lava l’expresident pel ridícul de l’operació. La pressió popular i la inconsistència més absoluta van fer que els setze companys sortissin de la presó, els setze gironins sortissin de la presó entre dos i tres mesos després; catorze d’ells el mateix dia en què començava l’atac a l’Iraq».

El 5 de mayo de 2004, Iniciativa per Catalunya hacía el siguiente manifiesto:
" Manifiestem [...] La nostra preocupació pel desenvolupament dels processos judicials seguits contra [els] ciutadans gironins acusats de ser membres d’una cèl·lula d’Al-Qaeda en l’anomenada Operació Estany, que des del primer dia es caracteritzà per la manca de ransparència i l’intent de manipulació de l’antic govern del PP.Per aquest motiu formulem petició expressa que tots els agents que hagin d’intervenir en els processos en tràmit actuïn amb la màxima celeritat en la resolució, ja que els antecedents del cas generen seriosos dubtes sobre la seva raonabilitat."

Los compañeros de En Joan, los que reciben multitud de apoyos de Iniciativa, los que son objeto de manifiestos de solidaridad, los encomiables gerundenses, han sido condenados a diez años de prisión por pertenencia a banda terrorista y a tres años más por falsificación de documentos.

¡Oh sublime solidaridad de Inciativa, que no olvida ni siquiera a quienes aspiran a volarnos por los aires! ¡Oh ecuanimidad de Herrera, el Gran Ciclista Humanitario, el Timonel del Manillar, el Adalid de los Salafitas Gerundenses, el Protector de los Irredentos Combatientes contra el Perverso Capitalismo! ¡Qué longitud de miras!

Con diputados como éstos, ¿quién necesita a Al-Qaeda?